La Biblioteca del Campus de Sescelades de la URV
Obra de l’equip Martinez Lapeña/Torres Tur, la Biblioteca del Campus de Ses Celades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona es troba als afores de la ciutat al barri de Sant Pere i Sant Pau.

Font [Consulta: 2 de febrer de 2007 13 de gener de 2008]
En l’article de Moisés Gallego es destaca, de forma prou negativa, les característiques urbanes d’aquest indret. M’han cridat molt l’atenció.
(…) Una absurda malla de carrers ortogonals és el primer acte d’urbanització fet en aquest lloc per transformar un tros de camp en un “campus universitari”. Es tracta d’una retícula composta per dos o tres rectangles de grans dimensions que sembla més aviat treta d’un tros de ciutat de mitjan del segle XIX (…)”
Posteriorment fa una petita descripció del Campus, amb edificis perimetrals resseguint els carrers perifèrics i amb tot l’espai lliure i de relax concentrat a l’interior d’aquestes grans illes, amb els edificis oberts a aquest espai.
En aquest context tan negatiu, s’hi havia d’ubicar la Biblioteca del Campus. Els autors del projecte no van voler sotmetre’s a l’arquitectura imperant (tant del propi Campus com per l’urbanisme resultant), i van adoptar solucions subtils per a trencar aquests condicionants del lloc, i fer-ho sense estridències.
Primer de tot cal destacar que la biblioteca es replega en si mateixa, en el seu propi edifici, intentant així establir les mínimes relacions possibles amb el seu entorn, un entorn que no agrada. Així, les façanes de l’edifici són neutres, llises, sense cap element que sobresurti ni que les identiqui ràpidament com a biblioteca. Per exemple, la interior, la sud, que dóna al pati d’illa, es soluciona amb un seguit de finestres sense cap més significació.
Així, l’element extern més significatiu i identitari de la biblioteca seria el seu accés principal, en un dels laterals de l’edifici, a la façana sudoest. És un accés elevat, en què destaca una gran passarel·la, i un gran bloc unit a l’edifici, que serveix de “placeta” i d’element d’unió interior-exterior, i a on desenboca la passarel·la. A la façana externa d’aquest gran bloc hi podem trobar, en grans lletres, “Biblioteca”.
Pel que fa al programa, descrit en l’article firmat per Jamlet, les sales d’estudi i d’informàtica es troben a la planta d’accés i a la inferior, mentre que la biblioteca s’expandeix entre la planta baixa i la superior.
FONTS:
- Gallego, Moisés. “Biblioteca Rovira i Virgili a Tarragona: José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, arquitectes”. En: Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, n. 251 (tardor 2006), p. 38-45
- Jamlet. “Biblioteca, sales d’estudi i aules específiques, Universitat Rovira i Virgili, Sant Pere Sescelades, Tarragona”. En: Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, n. 251 (tardor 2006), p. 46-47
- “Obra seleccionada: Biblioteca per a la Universitat Rovira i Virgili: Tarragona”. En: IV Biennal d’Arquitectura Alejandro de la Sota: 2005. Tarragona: Demarcació de Tarragona del COAC, 2005. ISBN 84-96185-59-1, p. 19
Per fora pot ser interessant com a arquitectura del moment i com integració de edifici/servei en un entorn negatiu. Els aspectes negatius queden per l’interior.
La sala de lectura és immensa, quasi inabarcable per un petit espai on es concentra el treball tècnic i / o d’atenció a l’usuari. Amb la seva disposició queda molt clar que les biblioteques università ries, avui, són més sales d’estudi que sales de consulta.
Els sostres, altÃssims, predisposen el soroll sord dels grups que, per la disposició de la sala, acostumen a parlar com si res; els lavabos, només a la primera planta quan hi ha un millar de metres i ; el préstec, a la primera planta i entrada principal, coincideix amb l’espai de premsa i provoca concentracions de gent que parla com si fos a una cafeteria …
Molt bona idea els cublicles de treball.
Hi ha solucions arquitectòniques que integren espai i servei de forma molt més resolutiva…
[...] i l’exterior. Hem vist que adquirien diferents formes (una passarel·la elevada a la biblioteca del Campus de Sescelades de Tarragona, o una plaça coberta a la Biblioteca Nacional de Singapur, entre molts d’altres). En el cas [...]