La Biblioteca de la Universitat de Jyväskylä
Alvar Aalto (1898-1976) dissenyà el 1951 un pla general per al llavors Institut de Pedagogia de la ciutat finesa de Jyväskylä (que el 1966 passà a esdevenir Universitat). Aalto construà la Biblioteca entre 1953 i 1955.
Font [Consulta: 3 de setembre de 2007]
Es tracta d’un edifici cec, amb molt poques finestres, de dos planes d’alçada i ubicat a la mateixa plaça on hi ha l’edifici principal de la Universitat. La Biblioteca obté la llum a través d’una gran finestra allargada en forma de trifori ubicada a la coberta, i també amb 6 lluernaris circulars.
Però potser un dels elements més significatius seria que els prestatges ascendeixen esglaonadament, segurament en forma de tribunes, envoltant per tres bandes la zona de préstec, ubicada a la planta inferior. Una distribució del fons i de la zona de préstec que ja vam veure a la Biblioteca Pública d’Estocolm.
FONTS:
- “Alvar Aalto“. En: Wikipedia [Consulta: 3 de setembre de 2007]
- “Jyväskylä“. En: Wikipedia [Consulta: 3 de setembre de 2007]
- “Universidad de Jyväskylä“. En: Wikipedia [Consulta: 3 de setembre de 2007]
- “Bibioteca de la Universidad de Jyväskylä”. En: Göran Schildt. Alvar Aalto: obra completa: arquitectura, arte y diseño. Barcelona: Gustavo Gili, 1996. ISBN 84-252-1680-X, p. 114-115
D’Alvar Aalto me n’he fet un fart, aquestes vacances. Rovaniemi, la capital de Finlà ndia, va ser dissenyada per ell (la ciutat va ser cremada pels nazis); la biblioteca pública és d’ell, però no vaig arribar a temps de veure-la per dins. Ara, no puc dir que els edificis d’Aalto que vaig veure em causessin gaire emocions, són molt freds i funcionals.
Si, en general l’arquitectura nòrdica, i la d’Aalto també, té un aire fred i hi predomina la funcionalitat per sobre del risc i de l’experimentació. Però cada arquitectura és filla del seu temps, i en el seu temps Aalto va introduir aspectes nous en el disseny i la funcionalitat que van ser revolucionaris en el món de l’arquitectura de biblioteques.