L’accés a internet de banda ampla a la demarcació de Tarragona
A l’edició d’avui divendres del Diari de Tarragona hi podem llegir un ampli reportatge sobre l’estat de l’accés a internet de banda ampla fixa a la demarcació de Tarragona. I les dades no són precisament per posar-se a ballar de felicitat. Es constata que encara falta molta feina per fer, i que un cop més, els municipis més menuts (i per tant, no rendibles per a les companyies), si no es posen mesures com la intervenció pública o la garantia de l’accés a un servei universal, corren el seriós risc de quedar-se al marge de la Societat de la Informació.

Centrant-nos en les Terres de l’Ebre, pel que fa a la cobertura de la banda ampla per comarques i municipis, l’estudi constata que:
- Ribera d’Ebre: 14 municipis; 10 amb accés a la banda ampla (71%)
- Terra Alta: 12 municipis; només 5 tenen accés (42%)
- Baix Ebre: 14 municipis; 11 tenen accés a la banda ampla (79%)
- Montsià: 12 municipis; i 11 que tenen accés (92%)
La Terra Alta, un cop més, presenta greus deficiències, mentre que a la Ribera i el Baix Ebre la cobertura es podria considerar òptima, tot i que s’hauria d’ampliar. L’única comarca en què l’accés a la banda ampla és pràcticament total és el Montsà (no sé si projectes com la Ciutat Digital a Amposta hi hauran influit).
L’article parla, a més, de possibles solucions: en concret, parla de la internet mòbil, utilitzant la cobertura 3G dels operadors de telefonia mòbil… però un cop més també es depèn de la cobertura inicial del teu telèfon, i no sempre és bona. Sobre els problemes d’accés a internet que em vaig trobar a Bítem ja en vaig parlar prou abastament… Cal esperar, això és cert, un fort desenvolupament en els propers anys d’aquestes xarxes sense fils.
Però voldria parlar sobretot d’una altra solució, i que també apareix a l’article: es tracta de què intervinguin les administracions públiques, i que ho facin com a operadores neutres, amb llicència per a operar dins d’un terme municipal, que doni accés als seus habitants, i amb un cost mínim (que permeti només el manteniment del servei, sense beneficis ni pèrdues, sense caure en competència deslleial amb altres operadores). Penso que és un camí que cal potenciar, i que cal seguir, indefectiblement, quan les operadores privades no inverteixen en zones que no consideren rendibles (hi tenen tot el dret). No crec que sigui una inversió massa cara d’assumir; a Amposta, amb ajuts i subvencions és cert, han garantit l’accés sense fils a tot el poble, i també a Poble Nou del Delta i a altres pedanies. Aquest és el camí a seguir, i cal fer-ho sense miraments: cal que els polítics incloguin la garantia de l’accés a internet en les seves agendes. I cal, també, que la societat civil, els moviments socials i els col·lectius amb força, empenyin i pressionin.
FONTS:
- Lombarte, Rubén. “57 pueblos de Tarragona siguen en la prehistoria tecnológica”. En: Diari de Tarragona (14 de setembre de 2007), p. 6-7
- “Banda ampla al món rural” [Consulta: 27 de desembre de 2007]
Dani, estic totalment d’acord amb tu que les administracions públiques hi han d’intervenir i me n’he fet ressò en el meu bloc. A veure si molts ho diem i algú escolta.
Hola Dani!
És lamentable. Jo visc al Baix Penedès, i els problemes també sovintegen en el meu municipi. Crec que tot plegat s’ha de regular des de l’administració, d’una manera molt rigurossa i sense contemplacions.
També hi ha manca de solidaritat, i d’això se n’aprofiten les multinacionals com Telefònica. Si féssim accions conjuntes ja s’espavilarien a solucionar la connexió de les zones rurals, però, és clar, a les ciutats la oferta és molt diversa i navegar per sobre de 3M ja és possible a totes elles.
Pot ser, des dels bloc haurÃem de fer una mena de crida a la insubmissió de routers i mòdems fins que la situació fos igual per tothom. Em fa grà cia pensar que en altres països del nord d’Europa ja parlen de tenir un bloc per ciutadà , i nosaltres aspirem encara a la connexió global.
Una abraçada!
Jordi Ventura