Pot una biblioteca ser negra? Sembla que aquest color no casa amb una biblioteca, que han de ser (o estem acostumats a què així sigui) lluminoses. El negre és l’antònim absolut de la llum… Però bé, això és sempre així; o com a mínim, que una biblioteca amb la façana i parets negres pot ser, també, lluminosa.

Tot plegat passa a la Biblioteca de la Universitat d’Utrecht, a Utrecht, als Països Baixos. Obra de l’arquitecte holandès Wiel Arets (1997-2005), es tracta d’un enorme capsa rectangular, brillant i obscura… i aparentment massissa i hermètica. Diem aparentment perquè és en la seua façana on trobem l’element més significatiu de l’edifici: es tracta d’una façana de formigó pintada de negre, en què s’hi una marcat un relleu abstracte de branques de salze, i que es continua serigrafiat a les grans zones vidriades de la façana. Aquest motiu es repeteix per tota la superfície de la façana, fet que li dóna una sensació de profunditat i calidesa, al mateix temps que li resta la sensació de fredor pròpia del formigó.


Font: http://www.phil.uu.nl/en/education/students/WBG/ResearchMaster/brochure.shtml [Consulta: 27 de novembre de 2007]

L’interior de l’edifici té una alçada de 33 metres. Les sales de lectura i els prestatges es reparteixen en sales independents, obertes, suspeses a diferents nivells dins d’aquest gran volum. En aquest cas, la tria del color negre pretén buscar la concentració en la lectura; mentre que les grans superfícies vidriades de la façana i l’interior diàfan busquen captar la llum i facilitar la comunicació. La biblioteca és també, i ha de ser, un element facilitador de la comunicació: en tots els sentits, entre usuaris, entre bibliotecaris, i entre usuaris i bibliotecaris. No cal dir que omparteixo plenament aquesta idea de fluxe, de trànsit, de coneixement i diàleg compartit.

Pel que fa a l’entorn, la Biblioteca es relaciona amb la resta de Campus mitjançant una passarel·la que la comunica amb una zona d’aparcaments. A més, disposa d’un auditori, botigues i una cafeteria, fet que la converteixen, sens dubte, en el centre neuràlgic social, lúdic i cultural de la universitat.

Més articles al blog:

FONTS:

  • “Hormigón con relieve: Biblioteca Universitaria, Utrecht, Holanda”. En: Hormigón: diseño, construcción, ejemplos. Ed. Martin Peck. Barcelona: Gustavo Gili, cop. 2007, p. 74-75. ISBN 978-84-252-2181-1
  • Living Library: Wiel Arets, Utrecht University Library. Munich: Prestel, cop. 2005. ISBN 3-7913-3455-7