Val la pena visitar-la, de debò.

Totes les fotografies: http://www.flickr.com/photos/danielgil/tags/casaoconnor/

Segons el projecte, que data del 2008, el nou equipament se situarà a sota dels jardins, que esdevindran la coberta ajardinada i transitable de la biblioteca. Aquest fet, juntament amb què es tracten d’uns jardins de vegetació frondosa i abundant, fan que aquest projecte respongui a criteris d’ecoeficiència i de sostenibilitat. Als jardins s’hi podrà accedir mitjançant unes escales mecàniques situades al costat de l’entrada principal de la biblioteca.

Font: http://www.bcq.es/ficha.php?I=1&IDP=1&IDF=279 [Consulta: 2 d'agost de 2008]

De l’estructura cal destacar-ne dos aspectes: en primer lloc, uns patis plens de terra, que tenen tres funcions: afavorir la inèrcia tèrmica, aguantar els arbres dels jardins de la coberta, i esdevenir l’estructura portant de l’edifici. I en segon lloc, uns espais envoltats de vidre, que permeten l’entrada de llum dins de la biblioteca.

Finalment, pel que fa a la distribució, la biblioteca constarà de tres plantes: la subterrània, que acollirà les zona d’adults; la planta baixa, amb les zones d’acollida i promoció; i finalment la planta superior, on s’hi podran trobar la sala infantil i l’àrea de treball intern.

La nova biblioteca (juntament amb l’auditori) tindrà una extensió de 4.900m2, i el pressupost de l’obra és de 8,6 milions d’euros.

FONTS:

• “Biblioteca bajo los jardines de Vil·la Florida”. En: ON Diseño, n. 292 (2008), p. 70
• “Biblioteca Vil·la Florida al Districte de Sarrià-Sant Gervasi“. En: Baena Casamor Arquitectes [Consulta: 2 d'agost de 2008]

Font [Consulta: 30 de juliol de 2008]

El procés de restauració ha consistit en dues etapes: la primera, en l’adeqüació del temple eclesiàstic en arxiu; i la segona, en la creació d’un recinte arqueològic annex i en la recuperació de les arcades del claustre.

Pel que fa a l’Arxiu, les circulacions i la zona d’administració i gestió s’han situat al sud de l’edifici. A la nau principal hi trobem la sala de consulta; mentre que els dipòsits estan situats als soterranis.

Aquesta obra ha rebut el primer premi en l’apartat de restauració i rehabilitació del 1rs Premis d’Arquitectura Arqano.

FONT:

• “Archivo Municipal Iglesia de San Agustín”. En: I edición Premios de Arquitectura Arqano, p. 40-45.

Font: http://fotospaisleones.blogspirit.com/archive/2005/07/07/11-el-musac-y-el-nuevo-edificio-de-servicios-del-campus-del.html [Consulta: 29 de juliol de 2008]

El més destacat de l’edifici és la seua coberta de pissarra del Bierzo, recreant imatges típiques i ancestrals dels pobles d’aquesta comarca.

“Esta enorme cubierta, deliberadamente abstracta, conforma un artefacto generado por sucesiones de faldones inclinados de pizarra, dibujados en el lugar recreando imagenes ancestrales de los pueblos negros del Bierzo. Se conciben como una superfície continua que relaciona todos los niveles y elementos que concurren en el Campus, exteriores e interiores, configurando un espacio fluido de rampas y planos que introduce un carácter dinámico en la Univesidad”.

L’edifici ha estat finalista en l’apartat d’altres edificis de nova planta en la 1a edició dels Premios de Arquitectura Arqano 2008.

FONT:

• “Biblioteca, cafetería y edificio de servicios centrales. Campus de Ponferrada”. En: I edición Premios de Arquitectura Arqano, p. 32-33.

(…) Be, el meu “carlitos”. Resulta que era quan jo estudiava Història, era el mes de juny, que es quan les biblioteques s’omplen d’estudiants pels exàmens i qui s’aixeca molta estona perd el lloc, i jo era a la biblioteca de la Plaça Universitat, que m’agradava mes que l’OVNI per que hi havia mes ambient d’estudi, l’OVNI es la biblioteca d’Història allà a la Diagonal, que sembla un platillo de marcianitos, doncs aquell dia m’havia començat a venir la regla, mes que venir era que si si que si no, que jo la tinc molt irregular, i semblava mes aviat que si no, però va ser que si si i només portava posat un salvaslip i no duia cap compresa a la bosseta. Sortir a comprar-ne era arriscar-me a perdre el lloc a la biblio però vaig pensar que hem donava temps d’anar als lavabos de noies del soterrani, al costat del bar, que hi havia una màquina de compreses, i ves que quan hi vaig arribar hem vaig trobar que algun/a gamarús/a havia destrossat la màquina i havia guarnit tot el sostre dels lavabos amb les compreses com si fos un carrer de Gràcia en festes que vol guanyar el premi a l’originalitat com si diguéssim, que fer? (…)

Per a llegir tot l’article.

• Localització dels principals edificis, tan històrics com actuals.
• Posar-hi una fotografia.
• Indicar quin és l’arquitecte, i els anys de construcció.
• I si fos possible, afegir-hi una petita descripció.

El mapa el podeu veure aquí:

Mostra un mapa més gran

Altres idees que se m’acudeixen:

• Posar-hi bibliografia de cada edifici.
• Incloure rutes turístiques (ruta del modernisme, ruta pel casc antic, etc.), i que hi apareguin restaurants, bars, etc…

El mapa està en obert i accessible per a tothom que hi vulgui col·laborar.

Tot l’àlbum a: http://www.flickr.com/photos/danielgil/sets/72157606534699825/

Llàstima que la Biblioteca estava tancada i no vaig poder fer fotografies del seu interior. En fi, en una altra ocasió serà…

Font: http://www.biblored.org.co/es/node/45 [Consulta: 19 de juliol de 2008]

La Biblioteca forma part d’un complex cultural, lúdic i recreatiu, que inclou restaurants, cafeteries, jardins i fins i tot rutes per a bicicletes. L’edifici té uns 16.000 m2 i té capacitat per a 150.000 volums. La Biblioteca té forma de semi-cercle, i al mig hi trobem un pati circular central, que fa funcions d’accés a l’edifici. La sala general té tres plantes d’alçada. A més, la Biblioteca disposa d’auditori per a 500 persones, una sala de concerts i una sala d’exposicions. També en destacaria la fulla d’aigua, també semi-circular, que envolta la Biblioteca, fins pràcticament tancar-la.

Hi ha àlbum amb més fotografies a Bibliored [Consulta: 19 de juliol de 2008]

FONTS:

• “Rogelio Salmona“. En: Wikipedia [Consulta: 19 de juliol de 2008]
• “Biblioteca Virgilio Barco“. En: Wikipedia [Consulta: 19 de juliol de 2008]
• “The Virgilio Barco Public Library: Bogotá, Colombia 1999-2001″. En: A+U, n. 450 (March 2008), p. 106-111.

Com sempre podeu trobar les bases per a participar-hi a:

• Bases del Concurs de Biblio-Arquitectura

CONCURS

Completa aquest text sobre la Biblioteca Pública de l’Estat de Jalisco:

Hemos introducido fotogramas de la película …….. de Wim Wenders como catalizador gráfico de lo que supone para nosotros la descripción más maravillosa de un edificio hecha jamás por un cineasta. Curiosamente es una biblioteca. Curiosamente es la biblioteca Nacional de …………., Curiosamente poblada de ………, de seres etéreos como el saber, poblada de luz y libros.

Nada en la escena de la película de Wenders es gratuito, la descripción pausadamente cinética de la escalera principal, el recorrido por el techo poblado de lámparas circulares, la parsimonia como los ………… se mueven, el ritmo como el viejito sube las escaleras, la imagen fija apenas unas décimas de segundo del voladizo de la escalera sobre el doble espacio… Tanta sabiduría en hacer una …………. y tanta sabiduría en describirla, en saber leer las pausas del espacio, los flujos de personas y la atmósfera de ………… que se respira.

I responeu les següents preguntes:

1. Quantes biblioplatges hi ha la província de Tarragona aquest estiu del 2008? Quines són?
2. Quins són els autors del llibre Em dic Mireia, basat en un blog d’èxit en català?
3. La Villa Karma d’Adolf Loos té biblioteca? Entre quins anys es va construir aquesta casa?
4. De quin color és la Mediateca Sandro Penna? Quina forma té?
5. Què destacaries de la Biblioteca de la Universitat de Seikei, obra de Shigeru Ban?

PREMIS

Com sempre us oferim dos premis: un abonament d’un 25% de descompte a la Casa Rural La Laguna, prop de Ciudad Real. L’abonament inclou dues nits en habitació doble i esmorzar i s’ha d’utilitzar durant el 2008. I el segon regal és un lot de 5 llibres per gentilesa de Publicacions URV.

Ànims i sort!!!

El jurat n’ha destacat la qualitat de les imatges i del disseny, així com la claredat alhora de comunicar l’arquitectura de l’estudi de Ferrater. És un gran reconeixement al món editorial especialitzat en arquitectura, i més concretament a una editorial, que pel que sé, sempre ha apostat des dels seus començaments per la feina ben feta.

Des d’aquí, la meua enhorabona!!!

L’edifici té orientació nord-sud, i està dividit en dues ales, unides per un espai comú. A l’ala nord, més oberta i accessible, hi destaca un pati circular rematat amb una cúpula, i que fa funcions d’àrea de recepció i acollida, i d’unió amb la ciutat. Per contra, l’ala sud és més tancada i hermètica, ja que acull l’àrea d’emmagatzematge de la documentació.

Arxiu General de la Nació (Colòmbia)

Font [Consulta: 19 de juliol de 2008]

L’edifici guarda documentació d’entre 1541 i 1991, entre la qual hi destaquen diverses constitucions o cartes de personatges històrics com Simón Bolívar.

FONTS:

• “Archivo General de la Nación (Colombia)“. En: Wikipedia [Consulta: 19 de juliol de 2008]
• “Rogelio Salmona“. En: Wikipedia [Consulta: 19 de juliol de 2008]
• “The National Archives of Colombia: Bogotá, Colombia 1988-1994″. En: A+U, n. 450 (March 2008), p. 88-93.

Font: http://www.edgargonzalez.com/2006/02/27/mas-zaha-mas-sevilla/ [Consulta: 6 de juliol de 2008]

A la planta baixa trobem la Biblioteca General i el Centre de Recursos per a Investigadors. A la primera planta s’hi situen la zona de serveis especials per a la recuperació d’informació científica i tècnica; així com la zona d’àudiovisuals i de TIC. I finalment a la segona planta hi ha la secció de referència, lectura i estudi per a estudiants, amb capacitat per a 600 punts de lectura. Un atri central, de tres pisos d’alçada amb terraces, acollirà l’espai d’emmagatzematge de llibres, que tindrà capacitat per a 20.000 ítems.

Més imatges de concurs a Europa Concorsi.

FONT:

• “University of Seville Library”. En: GA Document, n. 99, p. 110-115.

Intentaré escriure alguna coseta, i penjar fotos i videos al Flickr… L’entorn s’ho val!!!

Doncs bé, l’endemà vaig rebre el correu electrònic amb les preguntes. Ahir ja les vaig contestar i les vaig enviar… i avui les penjo aquí al blog, obertes a la participació de tothom, per a ampliar-les, millorar-les, criticar-les, etc… Si us animeu, podem generar un debat molt interessant.

Aquestes són les meues respostes. Ara és el vostre torn.

IMAGINA LA BIBLIOTECA PÚBLICA DEL SEGLE XXI.

QÜESTIONARI

1. Per a què haurien de servir les biblioteques públiques?

Per a la formació integral i continuada dels ciutadans, aportant i donant accés al ventall més ampli de recursos d’informació, i al mateix temps formant els ciutadans amb l’ús d’aquests recursos. Les biblioteques han de ser una de les potes per a formar i construir ciutadans crítics i lliures, capaços d’opinar de forma independent.

Punts forts:

• El treball en xarxa, col·laboratiu, entre biblioteques d’un mateix sistema, i fins i tot entre biblioteques de sistemes diferents. La mentalitat oberta dels professionals.
• Els catàlegs col·lectius.
• L’accés a recursos digitals d’informació, i l’accés wi-fi que ofereixen.

Punts febles:

• La dotació d’equips informàtics (ordinadors, amb els corresponents perifèrics), per poder-hi treballar amb condicions.
• Els horaris, sovint desvinculats de la realitat social de la ciutat de la biblioteca.
• La dotació de personal, en molts casos insuficient per a les necessitats de la biblioteca i no adaptada a la ciutat en què s’hi ubica.

• El personal que l’atén (la seua formació, la seua empatía, la forma de tractar i atendre el públic, etc.). I que la dotació de personal sigui la suficient per a la biblioteca corresponent.
• L’horari: que sigui ampli, que obri de matí i de tarda, dissabtes, etc.
• El seu fons: que sigui actualitzat i divers, i que incorpori elements de multimèdia (CD,DVD, etc…)
• Que disposi d’un bon parc d’ordinadors, tant per a accedir a internet com per a treballar-hi offline.
• L’espai: que disposi d’espais confortables i ben equipats, i adaptats per a necessitats diverses (lectura en silenci, treball en grup, visionat de pel·lícules, etc.)
• Que estigui ben comunicat: que s’hi pugui accedir fàcilment des de qualsevol punt de la ciutat, amb transport públic, caminant, etc… I si fos possible, que disposi d’aparcament per a cotxes.
• Que estigui integrada en la vida cultural, social i associativa de la ciutat: que aculli tota mena d’activitats, que pugui ser lloc de reunió per a entitats que no disposen de local propi, etc…

Per desconeixement de tot el que poden oferir, i per la pervivència, encara, d’un cert aire de lloc “sagrat”, de silenci, de repòs, amb unes normes estrictes… i per què no, encara també, d’una imatge social dels professionals un pèl desfasada i antiquada.

I potser també per una “no adeqüació” als interessos de públics potencials, que no han trobat a la biblioteca pública allò que els interessa.

• Catàleg col·lectiu: zona d’usuari privada, amb gestió de préstecs, reserves, cerques predeterminades, etc.
• Web 2.0: catàlegs i pàgines de biblioteques de caire social, amb participació dels usuaris: puntuació i valoració de llibres, fòrums, etc. Blogs de biblioteques. Flickr, Twitter, etc… Presència d’aplicatius de cerca a Facebook. Widgets i capses de cerca o d’altres elements incrustrables a pàgines web, o blogs, externs…
• Avisos i alertes, bé a través del correu electrònic com via SMS: de novetats bibliogràfiques, d’activitats, etc…
• Atenció virtual a través de programes de missatgeria instantània: per exemple, Google Talk.

• La premsa diària, catalana, espanyola i alguna d’estrangera. Tant en paper com en digital. I una bona selecció de les principals revistes del mercat, amb una bona oferta temàtica.
• Les últimes novetats bibliogràfiques més destacades, amb un retràs no gaire gran respecte les llibreries.
• Les últimes novetats d’autors locals. La biblioteca ha de ser un altaveu per a donar visibilitat a autors locals de la seua ciutat, o de la seua comarca, que sovint queden marginats, o en un segon pla, dels circuits comercials.
• Una excel·lent col·lecció local, el més complerta possible.
• Les últimes novetats en música i pel·lícules.
• Una selecció dels principals programes informàtics d’ús habitual, així com d’aplicacions i webs.
• Una selecció generalista i universal de tots els coneixements humans, i si fos possible, l’especialització temàtica en una matèria concreta.

Professionals que s’apassionin amb la seua feina, que la visquin amb intensitat i que els agradi el que fan. Que sàpiguen transmetre aquesta passió. Que siguin capaços de trobar informació sobre la consulta més extranya, ja sigui a la mateixa biblioteca o derivant la consulta al centre corresponent. Espero trobar professionals amb filosofia 2.0, oberts a la col·laboració, al treball en equip, a la obertura de continguts, a la participació. Professionals amb amplis coneixements informàtics i d’internet. Professionals reciclables i innovadors, que arrisquin, que siguin capaços de trobar noves vies, que no s’estanquin…

• Que tingui espais suficients, amb prou metres quadrats, i adaptat a les necessitats de la població a la que donarà servei.
• Que sigui cèntric i de fàcil accés, ben comunicat amb transport públic i a peu, i que si fos possible, disposés d’aparcament per a accedir-hi amb cotxe.
• Que sigui accessible per a tothom, i que no tingui barreres arquitectòniques.
• Que es dissenyi adaptat a les característiques climàtiques del nostre entorn: que es limiti la presència del vidre, o que aquest es tracti amb elements que matisin l’aportació directa de llum i el conseqüent augment de temperatura a l’interior de l’edifici.
• Però al mateix que estigui sufientment il·luminada.
• Que disposes d’una sala multiusos suficient.
• Que tingués espais per a treball en grup i per a estudiar, diferenciats i separats físicament de la resta de la biblioteca.
• Que tingués una sala d’ordinadors amb accés a internet i per a treballar. I que per la resta de la biblioteca es disposés d’accés wi-fi.
• Que estigués ben climatitzada, tan a l’estiu com a l’hivern.
• Que es dissenyés amb criteris de sostenibilitat i ecoeficiència: panells solars, ventil·lació natural, etc.
• Que incorporés sempre que fos possible altres elements de lleure: una cafeteria, restaurants, botigues, etc… O altres equipaments municipals: sala d’exposicions, teatre, museu, etc… Fins a compondre un complex lúdic i cultural. Això si, sempre respectant els espais propis de cada equipament, que haurien de ser els suficients.

RESPOSTES

La fotografia amagada era de la Biblioteca Municipal de Roquetes, i més concretament del mobiliari de la seua sala infantil. Font: http://flickr.com/photos/danielgil/sets/72157602268424690/

I responeu les següents preguntes:

1. Quin element arquitectònic ens trobem repetit constantment, amb lleugeres variacions, a les biblioteques dissenyades per Alvar Aalto? Un edifici rectangular, o de formes quadrades, que es contraposa amb espai de lectura i d’ubicació de les prestatgeries en forma de semi-cercle irregular, o de ventall… Però sobretot, i això em referia amb la pregunta: els patis enfonsats per a llibres, en què s’hi ubiquen les sales i els espais de lectura. Font: http://www.bauenblog.info/category/alvar-aalto/
2. Quines famílies estiuejaven a la Torre Balldovina? … i la Torre Balldovina, que tingué fins i tot uns inquilins ben coneguts, il·lustres estiuejants barcelonins: els Sagarra i Castellarnau. Font: http://www.bauenblog.info/2006/06/06/la-torre-balldovina/
3. Quina còpia d’un important llibre ha cedit La Torre de l’Espanyol a l’Arxiu Històric Comarcal de la Ribera d’Ebre? De quin any és? El conveni té una vigència de 10 anys, i entre la documentació municipal podem trobar una còpia dels Costums, privilegis i ordenacions de la Torre de l’Espanyol, que data de 1517. Font: http://www.bauenblog.info/2008/04/21/recull-de-noticies-bid/
4. Digues 2 biblioteques de Josep Llinàs. Inclou també els anys de construcció i la ciutat en què s’ubiquen. En aquest mateix blog n’hem parlat de dues: la Biblioteca Jaume Fuster (Barcelona, 2001-2005), i la Biblioteca de Can Ginestar (Sant Just Desvern, 2001-2003). Font: http://www.bauenblog.info/category/josep-llinas/
5. Segons les dades de l’últim EbreBloc, quants blogs hi havia a la Ribera d’Ebre l’any 2008? Quin augment (en nombre i %) i ha hagut respecte el 2007? Segons l’última radiografia de l’Ebresfera, a la Ribera d’Ebre el 2008 hi havia un total de 55 blogs. Respecte l’any 2007, hi ha hagut un augment de 44 blogs i d’un 400%. Font: http://eprints.rclis.org/archive/00013131/

PARTICIPANTS

A continuació teniu la relació de participants:

GUANYADOR

Com que no hi ha hagut empat, no cal que ens esperem al sorteig de l’ONCE d’aquesta nit, i ja podem donar el nom de la guanyadora, que aquest mes ha estat la Vanessa Mengual Panisello, que s’emporta dos menús eròtics al Restaurant Paiolet de Tortosa, i un compte Pro a Flickr.

Des d’aquí, felicitats i l’enhorabona a la guanyadora!!!

Es tracta d’un edifici triangular, de dues plantes, unit a l’edifici existent mitjançant un carrer cívic, obert i transitable durant les hores lectives. A més, l’ampliació s’ha dissenyat de manera sostenible, aplicant mesures com ara la ventil·lació natural.

Font: http://www.gifford.uk.com/ProjectProfiles.asp?id=17 [Consulta: 5 de juliol de 2008]

FONT:

• “The University Library. University of Portsmouth. Hampshire. 2004-2007″. En: Transformations: the architecture of Penoyre & Prasad. London: Black Dog, 2007. ISBN 978-1-904772-67-5, p.

Font: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2934827 [Consulta: 18 de juliol de 2008]

Els motius del Premi, segons Vilaweb:

Carme Pinós, Arquitectura

L’arquitecta ha estat guardonada per la ‘dilatada trajectòria projectant obra pública i vivendes, amb gran versatilitat per integrar l’espai mediambiental i les necessitats de cada projecte amb materials i solucions que han marcat fites en l’arquitectura contemporània’.

De l’any 2007, destaquen els projectes de la Intervenció Paisatgística a Lago Verde (Lanzarote), el Museu del Transport de Màlaga i l’actuació al centre històric de Barcelona, que inclou la plaça de la Gardunya, l’Escola Massana, un edifici d’habitatges i la façana posterior del mercat de la Boqueria.

Recordem que Pinós serà l’arquitecta de la Seu de les Delegacions de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, les obres de la qual haurien de començar a principis del 2009 al barri antic de Tortosa.

FONTS:

• Gustau Moreno. “L’arquitecta de la seu de les delegacions a Tortosa, nou premi nacional d’Arquitectura“. En: La Marfanta (16 de juliol de 2008)
• “Carme Pinós, Carlos Pazos i Nani Marquina, Premis Nacionals de Cultura“. En: Vilaweb (16 de juliol de 2008)

El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, davant l’Avantprojecte de la llei d’educació de Catalunya que ha presentat el Departament d’Educació, vol manifestar el seu desacord en relació amb el paper de les biblioteques escolars que s’hi descriu, ja que la llei no les considera element clau en el desenvolupament curricular i la formació en el maneig de la informació.

Tot el manifest a: http://www.cobdc.org/manifest_educacio.html

Es tracta de la Mercè Macip (Barcelona 1920- ), de 88 anys i que portà aquesta primitiva biblioteca des del 1973 fins el 1983, just en la recuperació dels estudis universitaris a la ciutat.

M’ha agradat especialment un fragment de l’entrevista al Diari:

“La biblioteca era muy limitada y le empezamos a dar forma. Pusimos en marcha el sistema de fichas, un formato que ha facilitado mucho el trabajo de documentación y del archivo digital de nuestros días”

Tot un record i un reconeixement a la feina d’aquests professionals, i a tota una forma de treballar que ha marcat a generacions senceres de bibliotecaris. Cal tenir-ho present. Uns altres temps, i que ara ens semblen llunyans en el temps. Com erem, i com som ara… un llarg camí recorregut, el qual sense l’aportació de la Mercè, el seu granet de sorra, no s’hauria pogut fer.

Des d’aqui, si em llegeixes, la meua més sincera felicitació, i tot el meu respecte.

FONTS:

• Carina Filella. “La primera bibliotecaria de la URV”. En: El Punt (11 de juliol de 2008), p. 33
• Rubén Lombarte. “Mercè Macip: No llegué a pintar figuras por mis problemas de visión”. En: Diari de Tarragona (11 de juliol de 2008), p. 9